Archive for the ‘educat1x1’ Category

Jornades formatives per centres inscrits a l’educat1x1

Dimecres 21 d’abril vaig assistir a la jornada formativa per centres inscrits a l’educat1x1 organitzada per l’Àrea TAC del Consorci d’Educació de Barcelona.

Primera  part de les jornades (Conferència Miquel Àngel Prats)

De la primera conferència del Sr. Miquel Àngel Prats, exposo algunes de les idees que em sembla més interessant ressaltar pel que a nosaltres, com a escola, ens afecta i hi poso una mica de collita pròpia. Val a dir que no fa massa vaig assistir a unes jornades formatives organitzades pel CETEI, on vaig tenir la oportunitat de sentir una conferència seva, per això hi ha algunes idees que no exposo per que ja estan assimilades.

La iniciativa de l’educat1x1 ha d’estar de mans de la direcció. Per a motivar i per a donar exemple, per això és imprescindible la formació i mentalització de l’equip directiu.

Cal cuidar als professors donat que l’esforç que hauran de fer en la incorporació d’aquest projecte a l’escola haurà de ser gran. Això vol dir facilitats a nivell de formació, resolució de problemes tècnics i provar de generar espais de temps per poder dedicar-los al projecte, potser intentant rentabilitzar el temps dedicats a altres tasques que es poden replantejar o automatitzar.

Imprescindible el coneixement de les eines principals de la w.eb2.0: twitter, linkdin, blocs i promoure’n el seu ús per dues raons principalment: Els alumnes ja les fan servir i és important conèixer els entorns en els que es mouen i l’altra raó és perquè són eines que ens poden ajudar a replantejar activitats a classe.

L’ordinador a l’aula ha de servir contràriament al que intuïtivament ens puguem imaginar, per promoure, entre altres coses l’expressió oral dels alumnes. És una excusa perfecte perquè exposin, expliquin i transmetin coneixement.

Cal assumir els canvis que suposen les noves tecnologies, i pensar més enllà d’un futur immediat: d’aquí a vint anys continuarem escrivint a mà? Llegirem llibres amb paper? Tenint en compte això, quines són les competències que cal que promoguem? potser caldria que ensenyéssim mecanografia?

El coneixement ja està a l’abast dels nostres alumnes, la figura del professor com a únic transmissor de coneixement fa temps que ha desaparegut, però per una altra banda tenim molt clar que tota la informació a la que tenen accés els nostres alumnes sovint és errònia, imprecisa, i confosa. A més hi ha determinats valors, com la immediatesa i la facilitat amb que es pot aconseguir qualsevol cosa sense esforç, la manca de reflexió o la paciència, que l’abundància d’aquest dies no permeten potenciar. Els alumnes probablement ens portaran avantatge pel que fa a la “manipulació” de la tecnologia, i val la pena aprofitar-ho sense vergonya quan ens trobem encallats a classe amb alguna dificultat tècnica, on abans hi havia l’encarregat de l’aula perquè ara no hi pot haver l’encarregat de projector?

Però el correcte ús de la tecnologia són figues d’un altre paner, és important que els alumnes aprenguin a cercar, triar i filtrar. Cal posar-los en repte constant, en dilema, fer-los treballar en l’error i que se n’adonin de la importància de contrastar. El Rincón del vago pot ser un lloc web  interessant per contrastar, avaluar treballs:

Aprofitant aquest replantejament potser és una bona idea redefinir l’espai físic a l’aula, potser interessant un espai circular? o un agrupar taules? O distribuir-se perimetralment a l’aula i fer un espai central?

Cal pensar en les persones que puguin tirar del carro en l’educat1x1:

  • No són les més joves ni les que en saben més de la tecnologia
  • Són les que tenen més empatia i més creativitat.

No cal redefinir les unitats didàctiques que ja funcionen, però si n’hi ha que es poden enriquir digitalment val la pena fer-ho.

Els ordinadors a les aules no suposen innovació educativa, sinó innovació tecnològica. És per tant una oportunitat per innovar en l’educació.

Cal començar a plantejar-se de quins coneixements  podem prescindir i de quins no, perquè tot no ho podem fer: los Reyes Godos? Arrel quadrada? Aquest és el gran debat en els claustres. Potser cal fer més incís en promoure competències i capacitats.

També va fer referència a alguns autors com:

Ken Bain:

Fa un estudi a nivell universitari d’aquells professors que han estat més ben reconeguts i en treu alguns trets comuns:

Són professors que coneixen molt bé la seva matèria però també la saben explicar, sintetitzar, posar analogies i exemplificar-la.

Preparen la seva docència partir de qüestions, fent que els alumnes parlin molt, dialoguin i plantegin veritables dubtes.

A l’aula plantegen reptes seductors i assolibles.

Com tracten a l’alumnat: demostren gran confiança … el professor va desembocant en la figura del mentor.

Com avaluen: a partir de l’autoreflexió, participació i iniciativa i expressió oral.

David Weinberger

El concepte d’identitat digital és molt important. Per exemple quan busquem un hotel o casa per passar les vacances, sovint fem cas de les recomanacions que trobem per internet. De la mateixa manera fem cas dels comentaris a internet de les escoles dels nostres fills.

Una altra idea interessant és com ordenem la nostra informació digital. El pas de l’estructura aniuada de carpetes a l’ús de marques identificatives en els arxius o  TAGS.

Els pares

El fet de que els alumnes disposin d’un ordinador propi que a més poden portar a l’escola i fora de l’escola, suposa una porta oberta a nous riscos. Aquests riscos no són competència directa de l’escola i si que són responsabilitat dels pares, però si més no, sembla que l’escola té l’obligació moral d’informar i donar a conèixer aquests riscos perquè de nou, els alumnes utilitzin l’ordinador amb criteri. També és important que aquest coneixement arribi als pares i per això és important que pares i escoles vagin coordinats.

Hi ha algunes propostes a aquest nivell: és important tenir l’ordinador en un espai comú. Cal saber què està passant a l’habitació dels nens.

El mateix Miquel Àngel Prats ha treballat en el projecte “Pla  iconfiable “ www.i-confiable.net que aporta estadístiques idees per gestionar els ordinadors a casa. Algun exemple:

Si es diu als nostres fills que disposen d’una hora d’ordinador cal complir, sinó perdem autoritat moral.

El control a casa és dels pares no de l’escola.

La segona part de les jornades (Experiències educat1x1)

Aquesta segona part es centra en l’experiència que: Sr. Xavier Marsà (director de l’INS Joan Coromines de Barcelona) , Sr. Joan Garcia (coordinador pedagògic de l’INSM Anna Gironella Mundet) i la Sra. Mireia Garcia (coordinadora pedagògica de l’INS Salvador Espriu de Barcelona), han tingut en l’implantació del projecte educat1x1 en les seves respectives escoles. També apuntaré algunes idees comentades en aquestes exposicions:

És important gestionar l’opinió del professorat per llençar-se a la piscina amb poca aigua, per això cal crear un equip educat1x1. És important que el màxim número de professors se sentin implicats en el projecte i una bona manera és que assisteixin a conferències, potser a canvi de guàrdies en un principi o de vigilàncies.

Pel que fa al control de l’accés de continguts, com sempre resulta molt més efectiu educar que prohibir.

Tothom està en el projecte. No fer-ho és quedar-se enrera.

Guanyem l’espai de l’aula d’informàtica i potser també a estones la sala d’actes.

Algun exemple d’activitat de l’àrea de socials amb un ordinador per alumne: Els alumnes van escollir alguna cançó que tingues alguna referència històrica, la van sentir a classe i van investigar in-situ a través d’internet del significat i el context de dita cançó. L’exemple va ser la cançó de ”La oreja de Van Gogh jueves 11 de mayo”. Ells mateixos poden trobar fonts històriques de mode directa.

Com han canviat les guàrdies!! els alumnes s’ho passen bé amb tranquil·litat amb els ordinadors. No cal prohibir res, l’ordinador no està a l’armari, el té el nen i és ell qui assumeix les seves conseqüències.

No cal llibre digital. Els continguts els tenim cadascú de nosaltres. Cal un canó per aula.

Podem realment convertir-nos en educadors o orientadors, podem ensenyar a que tinguin criteri / criteris. Ara per ara el seu criteri és això m’entreté, això m’ho puc comprar, però necessiten aprendre el criteri que els hi permeti discernir per exemple quin és el millor vídeo d’entre dos o quina font d’informació és la més fidel i perquè.

La tecnologia canvia constantment, per tan el professor ha d’assumir que mai dominarà completament l’eina.

El Sr. Xavier Marsà planteja que si es comparteix l’ús del llibre de paper amb l’ús de l’ordinador sense marcar cap fita, al final l’ordinador s’acaba deixant de banda. És important definir un pla pels professors a mig i llarg termini.

Els alumnes estan molt més motivats a classe si tenen un ordinador al davant.

Cal fer molta tutoria, explicar per exemple què val la pena fer amb l’ordinador i què no. O dit d’una altra manera promoure les bones maneres amb l’ordinador.

Cal demanar a les editorials que ens facin demostracions als professors i pressionar per que ens facin formació metodològica.

És molt important modificar el RRI (reglament d’ordre intern de l’escola) i establir protocols durs amb l’ús del material tecnològic, en els fòrums de l’educat1x2 alguna escola ha penjat les modificacions fetes al seu RRI al respecte.

Maig a l’Educat1x1

Arrel de la sol·licitud que vàrem realitzar via web per la inscripció en el projecte educat1x1, els responsables del projecte, s’han posat en contacte amb mi per resoldre alguns dubtes que tenien sobre com havíem omplert el formulari. He aprofitat per fer algunes consultes i així poder valorar en quina situació ens trobem i en quina es troba el projecte.
En breu ens arribaran les cartes de pagament per la compra d’ordinadors per als alumnes de 1r d’ESO actual.
El mes de maig haurem d’omplir un formulari sol·licitant els ordinadors pels alumnes que el curs vinent faran 1rd’ESO.
Nosaltres no en teníem constància, o no ens va quedar clar o no ho vàrem entendre, però ens han comentat que existia la possibilitat de que demanéssim també ordinadors per els alumnes que aquest curs estan fent 2n d’ESO. És una opció que hem descartat directament per les implicacions que això tindria tan a nivell d’infrastructura com de preparatius per part dels professors.
Respecte els llibres de text: No hi ha un clar acord amb les editorials i sembla que si n’hi ha algun dia trigarà a arribar. Les editorials van bastant per lliure i probablement anirem rebent les seves visites per valorar els seus productes.
El departament té l’objectiu de crear un catàleg amb els materials necessaris per cobrir el currículum de primer. És un objectiu també que sembla poc assolible, si més no, de manera complerta de cara al curs vinent, però ens comenten que entre maig i juny hauríem de veure alguna cosa.

Insisteix en que cal tenir un PLA B a les classes, no refiar-nos exclusivament dels continguts digitals penjats a internet, sembla ser que l’experiència el primer any amb les escoles públiques no ha estat el que s’esperava.
A tot això, sembla ser que el més adequat, tal com ens suggereixen, és que entenguem que el curs vinent és un curs de prova en el que utilitzarem els ordinadors a l’aula, de manera heterogènia en funció de les habilitats i de la digitalització de continguts de cada matèria.

També he demanat si ofereixen algun ajut, subvenció o recomanació per que les escoles ampliin la seva connectiviat a internet.
M’han dit que no hi ha cap ajut previst i que no ens poden fer cap recomanació a banda de el que és de sentiit comú.
He aprofitat per demanar que es gestioni una proposta des del departament, per tal que totes les escoles que s’adhereixin al projecte, puguem accedir a una oferta mes competitiva.
Em sembla que és una bona oportunitat que ens posem dacord per aconseguir una bona oferta, jasigui per preu o per qualitat.

Per tant cal estar al cas de:

Evolució dels acords entre el departament i les editorials.

La data de sol·licitud dels ordinadors per el 1r d’ESO del curs 2010-2011

El “catàleg de continguts” que el departament  té previst muntar.

Les adreces d’interès per fer el seguiment continuen essent:

http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/index.htm

http://www.educat1x1.cat/ en especial el grup de governança del projecte

http://imae.wikispaces.com/Projecte+1×1+(P1x1)

educat1x1 a la meva escola

Després de sentir l’interessant oferta del departament d’ensenyament respecte el projecte educat1X1, després de deixar reposar una mica la idea del projecte, tot i que no massa perquè la presa de decisions havia de ser pràcticament immediata, em quedo amb algunes sensacions:

La primera, la sensació de que almenys, per les escoles que ens afegim a aquest projecte hi haurà canvis importants. Tot i que potser a algú li puguin semblar insignificants o potser massa subtils, per mi, que fa prop de 13 anys que treballo a la mateixa escola com a docent i responsable d’informàtica, tinc la impressió que pot ser un punt d’inflexió: Crec que el canvi principal consistirà en que tots aquells docents que no havien encara interioritzat  el discurs del nou model d’ensenyament que es veu venir, de la necessitat de canvi, de les novetats de la web 2.0, de l’educació informal, ara, finalment el veuran materialitzat en forma d’ordinador. Això no imposa cap ritme al meu entendre, però si que genera en molts casos una incòmoda sensació, que és la que sovint ens empeny a innovar, a experimentar, a arriscar-se. Això serà bo pels alumnes que viuran un procés de transició en el que entendran de primera mà que no n’hi ha prou amb estudiar, treballar i guanyar-se la vida, sinó que cal estar informat, saber-se adaptar i estimar el que fas. Però també serà bo per nosaltres els docents. Si sabem entomar-ho bé, tindrem un nou repte al que fer front. Com deia un antic director de l’escola: “.. els problemes no només no em suposen un mal de cap, si no que m’agraden …”.

Una altra sensació és la que s’assembla a la que vaig tenir quan, després de 20 anys d’anar en bicicleta per Barcelona, entra en funcionament el projecte “bicing”. És la sensació de començar la casa per la teulada i aprofito el parèntesis per explicar això de manera breu: Crec que la idea del bicing és boníssima i penso que acabarà funcionant la mar de bé, sempre que l’il·lusió que es va destinar en arrencar el projecte tingui continuïtat en el manteniment del mateix, però crec que una cronologia diferent en la implantació del projecte hagués estalviat les crítiques relacionades amb: l’educació dels nous ciclistes, als cotxes aparcats en molts llocs del carril bici, els problemes de manca de bicicletes, els problemes tècnics dels aparcaments de bicicletes … Bé, tampoc és el tema, a més parlem de projectes d’entitats diferents, però no puc evitar, com deia, tenir una sensació semblant de desordre i manca de planificació amb aquest projecte. Per començar les informacions que ens arriben des de la web, pel que fa als requisits dels centres, són diferents depenent del lloc on busquis. Per si hi voleu fer una ullada això és el que hi ha a la web del gencat i això és el que hi ha a la web de la wiki de l’IMAE que és la web de referència quan truques al gencat.

Per una altra banda, no queda clar tampoc de quina manera una escola concertada pot fer front a les “infraestructures col·laterals” derivades del projecte. Per exemple: qui pot disposar d’una connexió de 3Mb d’ampla de banda per cada aula d’alumnes? En aquest nivell em pregunto si existeix algun conveni amb alguna empresa de comunicacions que pugui facilitar aquest accés a Internet, o què hi ha del projecte Heura? i em sembla que tampoc és qüestió que de bones a primeres això també ho entomin els pares i menys a aquestes alçades de curs.

Tampoc hi ha una data clara de l’entrega d’ordinadors, això ens obligarà a tenir més cintura que mai, i segurament la tindrem, però aquesta incomoditat crec que si que es podia estalviar. Tampoc cal reprendre el tema de les editorials, que no s’acaben de llençar a la piscina.

El fet és que malgrat tot, continuo pensant que és una molt bona iniciativa, que segurament tindrà les seves connotacions polítiques, però això són figues d’un altre paner que ara per ara ni em venen ni em van.

Val a dir que malgrat el poc temps que vàrem tenir per prendre la decisió de si adherir-nos al projecte educat1x1, el claustre de l’ESO va refermar la postura d’adherir-se a l’educat1X1, en la vessant més exigent, i això és molt admirable, perquè a molts professors els representarà un esforç, no només a nivell de preparació personal, sinó també al traspàs de la informació de llibres de text a format digital, sobre tot, perquè aquest esforç haurà de ser gran i ràpid. Una bona prova del canvi de mentalitat que ha acabat despertant l’educat1X1.