Archive for the ‘Formació’ Category

Jornades formatives per centres inscrits a l’educat1x1

Dimecres 21 d’abril vaig assistir a la jornada formativa per centres inscrits a l’educat1x1 organitzada per l’Àrea TAC del Consorci d’Educació de Barcelona.

Primera  part de les jornades (Conferència Miquel Àngel Prats)

De la primera conferència del Sr. Miquel Àngel Prats, exposo algunes de les idees que em sembla més interessant ressaltar pel que a nosaltres, com a escola, ens afecta i hi poso una mica de collita pròpia. Val a dir que no fa massa vaig assistir a unes jornades formatives organitzades pel CETEI, on vaig tenir la oportunitat de sentir una conferència seva, per això hi ha algunes idees que no exposo per que ja estan assimilades.

La iniciativa de l’educat1x1 ha d’estar de mans de la direcció. Per a motivar i per a donar exemple, per això és imprescindible la formació i mentalització de l’equip directiu.

Cal cuidar als professors donat que l’esforç que hauran de fer en la incorporació d’aquest projecte a l’escola haurà de ser gran. Això vol dir facilitats a nivell de formació, resolució de problemes tècnics i provar de generar espais de temps per poder dedicar-los al projecte, potser intentant rentabilitzar el temps dedicats a altres tasques que es poden replantejar o automatitzar.

Imprescindible el coneixement de les eines principals de la w.eb2.0: twitter, linkdin, blocs i promoure’n el seu ús per dues raons principalment: Els alumnes ja les fan servir i és important conèixer els entorns en els que es mouen i l’altra raó és perquè són eines que ens poden ajudar a replantejar activitats a classe.

L’ordinador a l’aula ha de servir contràriament al que intuïtivament ens puguem imaginar, per promoure, entre altres coses l’expressió oral dels alumnes. És una excusa perfecte perquè exposin, expliquin i transmetin coneixement.

Cal assumir els canvis que suposen les noves tecnologies, i pensar més enllà d’un futur immediat: d’aquí a vint anys continuarem escrivint a mà? Llegirem llibres amb paper? Tenint en compte això, quines són les competències que cal que promoguem? potser caldria que ensenyéssim mecanografia?

El coneixement ja està a l’abast dels nostres alumnes, la figura del professor com a únic transmissor de coneixement fa temps que ha desaparegut, però per una altra banda tenim molt clar que tota la informació a la que tenen accés els nostres alumnes sovint és errònia, imprecisa, i confosa. A més hi ha determinats valors, com la immediatesa i la facilitat amb que es pot aconseguir qualsevol cosa sense esforç, la manca de reflexió o la paciència, que l’abundància d’aquest dies no permeten potenciar. Els alumnes probablement ens portaran avantatge pel que fa a la “manipulació” de la tecnologia, i val la pena aprofitar-ho sense vergonya quan ens trobem encallats a classe amb alguna dificultat tècnica, on abans hi havia l’encarregat de l’aula perquè ara no hi pot haver l’encarregat de projector?

Però el correcte ús de la tecnologia són figues d’un altre paner, és important que els alumnes aprenguin a cercar, triar i filtrar. Cal posar-los en repte constant, en dilema, fer-los treballar en l’error i que se n’adonin de la importància de contrastar. El Rincón del vago pot ser un lloc web  interessant per contrastar, avaluar treballs:

Aprofitant aquest replantejament potser és una bona idea redefinir l’espai físic a l’aula, potser interessant un espai circular? o un agrupar taules? O distribuir-se perimetralment a l’aula i fer un espai central?

Cal pensar en les persones que puguin tirar del carro en l’educat1x1:

  • No són les més joves ni les que en saben més de la tecnologia
  • Són les que tenen més empatia i més creativitat.

No cal redefinir les unitats didàctiques que ja funcionen, però si n’hi ha que es poden enriquir digitalment val la pena fer-ho.

Els ordinadors a les aules no suposen innovació educativa, sinó innovació tecnològica. És per tant una oportunitat per innovar en l’educació.

Cal començar a plantejar-se de quins coneixements  podem prescindir i de quins no, perquè tot no ho podem fer: los Reyes Godos? Arrel quadrada? Aquest és el gran debat en els claustres. Potser cal fer més incís en promoure competències i capacitats.

També va fer referència a alguns autors com:

Ken Bain:

Fa un estudi a nivell universitari d’aquells professors que han estat més ben reconeguts i en treu alguns trets comuns:

Són professors que coneixen molt bé la seva matèria però també la saben explicar, sintetitzar, posar analogies i exemplificar-la.

Preparen la seva docència partir de qüestions, fent que els alumnes parlin molt, dialoguin i plantegin veritables dubtes.

A l’aula plantegen reptes seductors i assolibles.

Com tracten a l’alumnat: demostren gran confiança … el professor va desembocant en la figura del mentor.

Com avaluen: a partir de l’autoreflexió, participació i iniciativa i expressió oral.

David Weinberger

El concepte d’identitat digital és molt important. Per exemple quan busquem un hotel o casa per passar les vacances, sovint fem cas de les recomanacions que trobem per internet. De la mateixa manera fem cas dels comentaris a internet de les escoles dels nostres fills.

Una altra idea interessant és com ordenem la nostra informació digital. El pas de l’estructura aniuada de carpetes a l’ús de marques identificatives en els arxius o  TAGS.

Els pares

El fet de que els alumnes disposin d’un ordinador propi que a més poden portar a l’escola i fora de l’escola, suposa una porta oberta a nous riscos. Aquests riscos no són competència directa de l’escola i si que són responsabilitat dels pares, però si més no, sembla que l’escola té l’obligació moral d’informar i donar a conèixer aquests riscos perquè de nou, els alumnes utilitzin l’ordinador amb criteri. També és important que aquest coneixement arribi als pares i per això és important que pares i escoles vagin coordinats.

Hi ha algunes propostes a aquest nivell: és important tenir l’ordinador en un espai comú. Cal saber què està passant a l’habitació dels nens.

El mateix Miquel Àngel Prats ha treballat en el projecte “Pla  iconfiable “ www.i-confiable.net que aporta estadístiques idees per gestionar els ordinadors a casa. Algun exemple:

Si es diu als nostres fills que disposen d’una hora d’ordinador cal complir, sinó perdem autoritat moral.

El control a casa és dels pares no de l’escola.

La segona part de les jornades (Experiències educat1x1)

Aquesta segona part es centra en l’experiència que: Sr. Xavier Marsà (director de l’INS Joan Coromines de Barcelona) , Sr. Joan Garcia (coordinador pedagògic de l’INSM Anna Gironella Mundet) i la Sra. Mireia Garcia (coordinadora pedagògica de l’INS Salvador Espriu de Barcelona), han tingut en l’implantació del projecte educat1x1 en les seves respectives escoles. També apuntaré algunes idees comentades en aquestes exposicions:

És important gestionar l’opinió del professorat per llençar-se a la piscina amb poca aigua, per això cal crear un equip educat1x1. És important que el màxim número de professors se sentin implicats en el projecte i una bona manera és que assisteixin a conferències, potser a canvi de guàrdies en un principi o de vigilàncies.

Pel que fa al control de l’accés de continguts, com sempre resulta molt més efectiu educar que prohibir.

Tothom està en el projecte. No fer-ho és quedar-se enrera.

Guanyem l’espai de l’aula d’informàtica i potser també a estones la sala d’actes.

Algun exemple d’activitat de l’àrea de socials amb un ordinador per alumne: Els alumnes van escollir alguna cançó que tingues alguna referència històrica, la van sentir a classe i van investigar in-situ a través d’internet del significat i el context de dita cançó. L’exemple va ser la cançó de ”La oreja de Van Gogh jueves 11 de mayo”. Ells mateixos poden trobar fonts històriques de mode directa.

Com han canviat les guàrdies!! els alumnes s’ho passen bé amb tranquil·litat amb els ordinadors. No cal prohibir res, l’ordinador no està a l’armari, el té el nen i és ell qui assumeix les seves conseqüències.

No cal llibre digital. Els continguts els tenim cadascú de nosaltres. Cal un canó per aula.

Podem realment convertir-nos en educadors o orientadors, podem ensenyar a que tinguin criteri / criteris. Ara per ara el seu criteri és això m’entreté, això m’ho puc comprar, però necessiten aprendre el criteri que els hi permeti discernir per exemple quin és el millor vídeo d’entre dos o quina font d’informació és la més fidel i perquè.

La tecnologia canvia constantment, per tan el professor ha d’assumir que mai dominarà completament l’eina.

El Sr. Xavier Marsà planteja que si es comparteix l’ús del llibre de paper amb l’ús de l’ordinador sense marcar cap fita, al final l’ordinador s’acaba deixant de banda. És important definir un pla pels professors a mig i llarg termini.

Els alumnes estan molt més motivats a classe si tenen un ordinador al davant.

Cal fer molta tutoria, explicar per exemple què val la pena fer amb l’ordinador i què no. O dit d’una altra manera promoure les bones maneres amb l’ordinador.

Cal demanar a les editorials que ens facin demostracions als professors i pressionar per que ens facin formació metodològica.

És molt important modificar el RRI (reglament d’ordre intern de l’escola) i establir protocols durs amb l’ús del material tecnològic, en els fòrums de l’educat1x2 alguna escola ha penjat les modificacions fetes al seu RRI al respecte.

Un webQuest per professors

Una proposta de webQuest encarada a l’aprenentatge de diferents eines de la web 2.0 que gira al voltant de l’aprenentatge informal.

Aquí la proposta

Glogster – Hello world

Un exemple amb el Glogster

Hello -world

Carta als mestres i professors de la meva escola

Web 2.0 – WordPress – Twitter

L’arxicomentat tema de la web 2.0 en aquests darrers dies, ens porta a concloure que la web per nosaltres, ha deixat de ser un espai de lectura en exclusiva, per convertir-se en un espai de participació on aportar continguts i no únicament on xuclar-ne. Tenir presencia  a la web 2.0 dependrà d’això. També podem triar no existir en aquest espai, però sembla una renuncia massa cara per les persones que ens dediquem a l’ensenyament.

No existir a la web 2.0 suposa no existir en un entorn on els nostres alumnes, i perquè no, els nostres fills, cada cop hi viuen mes i per tant suposa renunciar a la nostra possibilitat d’influir i d’ajudar-los.

Si fem una ullada al mapa visual de la web 2.0 (http://www.internality.com/web20/) proposat per la fundació orange, descobrirem la quantitat d’eines que tenim al nostre abast per assolir aquest objectiu. El que passa sovint, sobretot quan es comença és que un pot quedar embafat amb tanta informació. Per això, des de l’escola el procés d’aprenentatge es planteja a un ritme lent que permeti assolir aquests coneixements.

El que cal en un principi és entendre el perquè de la importància de la web 2.0, podem trobar alguns enllaços relacionats que tracten aquest tema:

https://eloigc.wordpress.com/2010/02/20/per-que-un-bloc/

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1742

http://cvb.ehu.es/eventos/red_de_coodinadores/jordi_adell.htm

Després començar a treballar amb les eines que ens fan possible existir en aquest món. Per  arrencar amb la Web 2.0 iniciem les formacions amb el wordpress, que és un gestor de blocs (alguns s’estimen més anomenar-los blogs) a través del qual podem aportar els esmentats continguts que s’endreçaran en ordre cronològic invers. De moment a l’escola en tenim alguns exemples:

http://informaticaipsi.wordpress.com

http://plasticaesoipsi.blogspot.com/

https://eloigc.wordpress.com

Després, per entendre la importància de la immediates de la informació en la web 2.0 entrem en els microBlogs de la mà de Twitter, del qual podeu trobar algun tutorial també en el bloc d’informàtica de l’escola o en el meu.  Aquí alguns enllaços per si voleu accedir-hi directament:

http://abru5-6.blogspot.com/2010/02/primeros-pasos-en-twitter-por-gregorio.html

http://informaticaipsi.wordpress.com/category/twitter/

Val la pena no desenganxar-se i anar remenant les propostes que us fem des de les formacions,  perquè el sentit de tot plegat ens serà visible en la mesura que ens esforcem per veure’l.

Properes formacions: El WebQuest.

Prezi

Prezi: Una bona alternativa al powerpoint

WordPress + Twitter

Connectar Twitter amb WordPress

Si disposem d’un bloc creat amb wordPress i també disposem d’un compte al twitter, si volem que cada cop que creem una nova entrada al nostre blog puguem avisar amb el twitter als nostres seguidors, podem configurar-ho des de les opcions de “Els meus blogs”  del wordPress.
Feu un clic sobre la imatge per veure-la més gran.