Carta als mestres i professors de la meva escola

Web 2.0 – WordPress – Twitter

L’arxicomentat tema de la web 2.0 en aquests darrers dies, ens porta a concloure que la web per nosaltres, ha deixat de ser un espai de lectura en exclusiva, per convertir-se en un espai de participació on aportar continguts i no únicament on xuclar-ne. Tenir presencia  a la web 2.0 dependrà d’això. També podem triar no existir en aquest espai, però sembla una renuncia massa cara per les persones que ens dediquem a l’ensenyament.

No existir a la web 2.0 suposa no existir en un entorn on els nostres alumnes, i perquè no, els nostres fills, cada cop hi viuen mes i per tant suposa renunciar a la nostra possibilitat d’influir i d’ajudar-los.

Si fem una ullada al mapa visual de la web 2.0 (http://www.internality.com/web20/) proposat per la fundació orange, descobrirem la quantitat d’eines que tenim al nostre abast per assolir aquest objectiu. El que passa sovint, sobretot quan es comença és que un pot quedar embafat amb tanta informació. Per això, des de l’escola el procés d’aprenentatge es planteja a un ritme lent que permeti assolir aquests coneixements.

El que cal en un principi és entendre el perquè de la importància de la web 2.0, podem trobar alguns enllaços relacionats que tracten aquest tema:

https://eloigc.wordpress.com/2010/02/20/per-que-un-bloc/

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1742

http://cvb.ehu.es/eventos/red_de_coodinadores/jordi_adell.htm

Després començar a treballar amb les eines que ens fan possible existir en aquest món. Per  arrencar amb la Web 2.0 iniciem les formacions amb el wordpress, que és un gestor de blocs (alguns s’estimen més anomenar-los blogs) a través del qual podem aportar els esmentats continguts que s’endreçaran en ordre cronològic invers. De moment a l’escola en tenim alguns exemples:

http://informaticaipsi.wordpress.com

http://plasticaesoipsi.blogspot.com/

https://eloigc.wordpress.com

Després, per entendre la importància de la immediates de la informació en la web 2.0 entrem en els microBlogs de la mà de Twitter, del qual podeu trobar algun tutorial també en el bloc d’informàtica de l’escola o en el meu.  Aquí alguns enllaços per si voleu accedir-hi directament:

http://abru5-6.blogspot.com/2010/02/primeros-pasos-en-twitter-por-gregorio.html

http://informaticaipsi.wordpress.com/category/twitter/

Val la pena no desenganxar-se i anar remenant les propostes que us fem des de les formacions,  perquè el sentit de tot plegat ens serà visible en la mesura que ens esforcem per veure’l.

Properes formacions: El WebQuest.

Prezi

Prezi: Una bona alternativa al powerpoint

WordPress + Twitter

Connectar Twitter amb WordPress

Si disposem d’un bloc creat amb wordPress i també disposem d’un compte al twitter, si volem que cada cop que creem una nova entrada al nostre blog puguem avisar amb el twitter als nostres seguidors, podem configurar-ho des de les opcions de “Els meus blogs”  del wordPress.
Feu un clic sobre la imatge per veure-la més gran.

Per què un bloc?

La ponència que el dimecres passat en Jordi Adell va fer a la nostra escola, entre altres coses, va despertar entre molts dels assistents, jo diria que, la necessitat d’integrar-nos en les xarxes socials i participar d’aquesta “realitat paral·lela”.
Ja ho deia fa temps el meu amic i filòsof Xovo, -La il·lusió va cara – és per això que quan l’ensumem ens emborratxa casi visceralment, suposo que en part per això estic aquí assegut encetant el meu bloc, enlloc de prendre el sol al balcó després de tants dies de pluja incondicional.

La tempesta de novetats en el món de les TIC és encara més persistent que la pluja d’aquestes darreres setmanes i els qui no hi estan directament relacionats per una qüestió de feina o hobbie,  massa sovint acaben patint una forta sensació d’inutilitat. Tinc el privilegi de contribuir en la formació en TIC que els mestres i professors de l’escola on treballo estan rebent, i  encara, de tant en tant he de sentir: “… sóc un negat amb els ordinadors…”,”… la informàtica no és per mi..”,”… jo ja he fet tard…”. El més graciós del cas és que no és gens cert, però aquesta voràgine tecnològica no els deixa veure tot el què saben.

El discurs de les TIC com a eina, i no com a finalitat, es fa sentir sovint, però crec que val la pena repetir-lo fins que s’acabin els complexes d’ignorancia sense fonament. No ho sabem ni ho sabrem tot, és més, potser no exagero dient que ens perdrem més del 90% de les eines TIC que podríem fer servir, però tampoc és la nostra missió. No hem de perdre de vista quins són els nostres objectius i com les TIC poden servir-los, i no al revés. És important mantenir una actitud de curiositat i continuar lluitant a diari per despertar-nos noves il·lusions, l’obligació o l’autoexigència no han de ser el motivador exclusiu d’aquesta recerca per adaptar-nos a la nova realitat.

És clar que en el meu cas, forma part de la meva feina estar atent a les novetats TIC, per això, amb els blocs, el facebook, el twitter, l’spotify, la pissarra digital, els bancs de recursos pedagògics … ja m’hi he topat de fa temps, però la meva postura sempre ha estat: “Fes-ho servir si et cal i no perquè et toqui”. Potser no d’una manera tant contundent, però penso que és una bona màxima per tots aquells que se senten ofegats en un mar d’eines desconegudes que no saben ni com ni perquè han de fer servir.

Enceto aquest bloc perquè vull, i potser ja em tocava de fa temps, però ara li veig utilitat: Tinc la sensació que el que dic pot interessar a algú, m’agrada l’ordre, i a més, això m’il·lusiona. Crec que és important aportar per formar part, no sé de què encara, de moment espero que amb ajuda del twitter i el google pugui treure el nas per algun lloc que valgui la pena.